ELS INICIS...
El fenomen del graffiti va començar a Europa a ciutats com París o Berlín en un període que va de mitjans del segle XIX al primer terç del segle XX. Aquest moviment va sorgir d’un determinat sector psico-social en consonància amb una nova estètica titllada d’avantguardista. Aquests nous ritmes vitals i perceptius de llavors no van fer sinó incrementar-se i constituir la normalitat del nostre entorn del present.
Graffiti de Pablo Picasso a Barcelona
El graffiti urbà modern que coneixem avui en dia té el seus orígens a la ciutat de Nova York, a principis dels anys 70. De l’inicial normalitat del graffiti com a forma d’expressió, es passa a una estètica més depurada en contacte amb els ritmes urbans actuals. És aquí on neix la figura del graffiter (o escriptor de graffitis), un personatge que no es dedica a contemplar a distància l’actualitat, sinó que està disposat a actuar sobre aquestes sensacions materialitzant-les amb les seves formes i colors.
Graffitis de començaments dels anys 80 a Nova York
Els pioners del graffiti europeu a Londres
A Espanya el corrent del graffiti va començar espontàniament als anys 1984-85, bastant a part de la resta d'Europa. A les principals ciutats d'Espanya van sorgir diferents pioners amb esprais que s'iniciaven en llocs públics i, a poc a poc, van anar evolucionant allunyant-se de la estètica dels tags (firma), cap a graffitis més elaborats.
Mentre que a Madrid la corrent graffitera més destacada són els tags, a Barcelona seguint l’exemple de la resta d’Europa, destaca l’aparició de murals coloristes i treballats. Sota aquesta influència s’organitzen les primeres trobades amb graffiters pioners provinents de Nova York, com ara les jornades sobre cultura hip-hop de Terrassa (1987), la Mostra Internacional d’Aerosol Art al Poble Espanyol (1994). Actualment, també trobem grans expressions de graffitis com en el Fòrum de les Cultures (2004) o el “Pla Renove” de Lleida (el graffiti més llarg d’Espanya, 2006).
Mentre que a Madrid la corrent graffitera més destacada són els tags, a Barcelona seguint l’exemple de la resta d’Europa, destaca l’aparició de murals coloristes i treballats. Sota aquesta influència s’organitzen les primeres trobades amb graffiters pioners provinents de Nova York, com ara les jornades sobre cultura hip-hop de Terrassa (1987), la Mostra Internacional d’Aerosol Art al Poble Espanyol (1994). Actualment, també trobem grans expressions de graffitis com en el Fòrum de les Cultures (2004) o el “Pla Renove” de Lleida (el graffiti més llarg d’Espanya, 2006).
Al nostre districte, el fenomen del graffiti va arribar al 1987 a la zona d’Alfons X (c/Encarnació A cantonada amb c/Lepant), esdevenint la primera zona de graffitis de Barcelona. Parets del nostre districte han estat, des dels primers dies, zones emblemàtiques d’aquest moviment, com ara el carrer Llobregós, la “half-pipe” de l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, el carrer Santuaris o el carrer Mare de Déu del Coll i continuen, avui en dia, essent espais d’expressió dels grafiters locals.
Actualment, el graffiti a Barcelona no passa pel seu millor moment. L’allau de pintades a la ciutat a donat peu a la prohibició (i penalització) de qualsevol forma de mural a la via pública dins l’Ordenança Municipal recentment aprovada.
Aquesta mesura ha afectat molt a la comunitat de graffiters del districte doncs, en comparació amb d’altres districtes, gaudia d’una bona comunicació a l’hora de demanar els permisos necessaris per a tal activitat, ja sigui al districte o al propietari de l’immoble.
Graffiti a Barcelona
Pretenem aprofitar espais que s’utilitzaven fins ara per aquest propòsit, per poder expressar-nos amb llibertat i ordre. D’aquesta manera volem guanyar-nos el respecte i reconeixement dels veïns i veïnes del districte, alhora que mostraríem la bona convivència que pot tenir el graffiti i la ciutat moderna.

No hay comentarios:
Publicar un comentario